“La lliure expressió és el pilar central d'una societat lliure”

La Declaració de Westminster

Escrivim com a periodistes, artistes, autors, activistes, tecnòlegs i acadèmics per advertir de la creixent censura internacional que amenaça amb erosionar normes democràtiques amb segles d’existència.

Des de l'esquerra, la dreta i el centre, estem units pel nostre compromís amb els drets humans universals i la llibertat d'expressió, i estem tots profundament preocupats pels intents d'etiquetar la lliure expressió com a «desinformació», «malinformació» i altres termes mal definits.

L’abús d'aquests termes ha donat lloc a la censura de ciutadans d’a peu, periodistes i dissidents en països d’arreu del món.

Aquesta interferència amb el dret a la llibertat d'expressió suprimeix el debat vàlid sobre assumptes d'interès públic urgent i soscava els principis fundacionals de la democràcia representativa.

Arreu del món, actors governamentals, empreses de xarxes socials, universitats i ONGs estan treballant cada vegada més per controlar els ciutadans i privar-los de la veu. Aquests esforços coordinats a gran escala es poden anomenar «Complex Industrial de la Censura» (Censorship Industrial Complex).

Aquest complex opera sovint a través de polítiques governamentals directes. Les autoritats de l'Índia [1] i Turquia [2] s’han arrogat el poder d’eliminar contingut polític de les xarxes socials. El cos legislatiu a Alemanya [3] i la Cort Suprema al Brasil [4] estan criminalitzant el discurs polític. En altres països, mesures com la llei sobre el "discurs d’odi" d'Irlanda [5], la llei de delictes d'odi d'Escòcia [6], la llei de seguretat online del Regne Unit [7] i la llei de "Malinformació" d'Austràlia [8] amenacen restringir severament la llibertat d’expressió i crear un efecte dissuasiu.

Però el Complex Industrial de Censura funciona amb mètodes més subtils, que inclouen el filtratge de visibilitat, les etiquetes negatives i la manipulació dels resultats dels cercadors. A través de denúncies i suspensió de comptes, els censors de les xarxes socials ja han silenciat opinions legítimes sobre temes d'importància nacional i geopolítica. Ho han fet amb tot el suport dels «experts en desinformació» i dels «verificadors» dels principals mitjans de comunicació, que han abandonat els valors periodístics del debat i la recerca intel·lectual.

Tal com van revelar els Twitter Files, les empreses tecnològiques sovint realitzen una "moderació de continguts" censuradora en coordinació amb organitzacions governamentals i no-governamentals. Aviat, això quedarà formalitzat en la Llei de Serveis Digitals de la Unió Europea, en proporcionar dades de les plataformes als «investigadors aprovats» de les ONGs i del món acadèmic, relegant els nostres drets d'expressió al criteri d'aquestes entitats que no han estat democràticament escollides i no tenen mecanismes de rendició de comptes.

Alguns polítics i ONGs [9], fins i tot, tenen en el seu punt de mira aplicacions de missatgeria encriptada end-to end com WhatsApp, Signal i Telegram [10]. Si es trenca l'encriptació end-to end, no quedaran vies per mantenir converses genuïnament privades en l'esfera digital.

Encara que la desinformació estrangera entre estats és un problema real, les agències dissenyades per a combatre aquestes amenaces, com l'Agència de Ciberseguretat i Seguretat d'Infraestructures dels Estats Units, cada vegada es giren més contra la seva pròpia població. Amb el pretext de prevenir danys i protegir la veritat, la lliure expressió s'està tractant com una activitat consentida en comptes d'un dret inalienable.

Reconeixem que les paraules a vegades poden ofendre, però rebutgem la idea que els sentiments ferits i la incomoditat, fins i tot si són greus, siguin motius de censura. La lliure expressió és el pilar central d'una societat lliure, i és essencial per exigir responsabilitats als governs, empoderar els grups vulnerables i reduir el risc de tirania.

La protecció de la lliure expressió no és només per a les opinions amb què estem d'acord; cal protegir enèrgicament l’expressió d’opinions a les que ens oposem fermament. Només en un àgora sense censures aquestes opinions poden ser escoltades i qüestionades adequadament.

És més, sovint s’escau que opinions i idees impopulars s’acaben convertint en sentit comú. En etiquetar determinades posicions polítiques o científiques com a "desinformació" o "malinformació", les nostres societats corren el risc de quedar-se atrapades en falsos paradigmes que priven la humanitat de coneixements adquirits amb esforç i esborren la possibilitat d'adquirir nous coneixements. La llibertat d'expressió és la nostra millor defensa contra la desinformació.

L'atac a la lliure expressió no té a veure només amb normes i reglaments distorsionats, sinó que constitueix una crisi de la humanitat mateixa. Tota campanya per la igualtat i la justícia en la història s'ha basat en l’existència de fòrums oberts per expressar la dissidència. En incomptables exemples, inclosa l'abolició de l'esclavitud i el moviment pels drets civils, no hauria hagut progrés social sense llibertat d'expressió.

No volem que els nostres fills creixin en un món on visquin amb por de dir el que pensen. Volem que creixin en un món en què les seves idees puguin ser expressades, explorades i debatudes obertament: el món que els fundadors de les nostres democràcies van imaginar quan van consagrar la llibertat d'expressió en les nostres lleis i constitucions.

La Primera Esmena dels Estats Units és un clar exemple de com el dret a la llibertat d'expressió, de premsa i de consciència pot estar fermament protegit per la llei. No cal que estem d'acord amb els Estats Units en totes les qüestions per adonar-nos que aquesta és una "llibertat fonamental" vital, de la qual se’n deriven totes les altres llibertats. Només a través de la lliure expressió podem denunciar les violacions dels nostres drets i lluitar per noves llibertats.

També existeix una protecció internacional clara i ferma per a la llibertat d'expressió. La Declaració Universal dels Drets Humans [11] va ser redactada el 1948 en resposta a les atrocitats comeses durant la Segona Guerra Mundial. L'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans afirma: "Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres". Tot i que pot ser necessari que els governs regulin alguns aspectes de les xarxes socials, com els límits d'edat, aquestes normes mai haurien d'infringir el dret humà a la llibertat d'expressió.

Com deixa clar l'article 19, el corol·lari del dret a la llibertat d'expressió és el dret a la informació. En una democràcia, ningú té el monopoli del què es considera veritat. Al contrari, la veritat s’ha de descobrir a través del diàleg i el debat, i no podem descobrir-la si no permetem la possibilitat d'errors.

La censura en nom de "preservar la democràcia" inverteix el que hauria de ser un sistema de representació que emana des de la ciutadania cap als seus representants. El que en resulta és un sistema de control ideològic des de dalt cap a baix. Aquesta censura és en última instància contraproduent: sembra desconfiança, fomenta la radicalització i deslegitima el procés democràtic.

En el transcurs de la història humana, els atacs a la llibertat d'expressió han precedit als atacs a totes les altres llibertats. Els règims que han degradat la llibertat d'expressió sempre han afeblit i danyat inevitablement altres estructures democràtiques fonamentals. De la mateixa manera, les elits que avui promouen la censura també estan soscavant la democràcia. El que ha canviat, però, és l’àmplia escala i les eines tecnològiques amb què es pot implementar la censura.

Creiem que la llibertat d'expressió és essencial per garantir la nostra seguretat enfront dels abusos de poder de l'Estat, abusos que històricament han constituït una amenaça molt més gran que les paraules de persones individuals o fins i tot de grups organitzats. Pel bé del benestar i avenç de la humanitat, fem les següents tres crides a l'acció.

• Fem una crida als governs i a les organitzacions internacionals perquè compleixin amb les seves responsabilitats envers la ciutadania i respectin l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.

• Fem una crida a les empreses tecnològiques perquè es comprometin a protegir l’àgora digital tal com s’estableix en l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans i s'abstinguin de la censura per motius polítics, la censura de les veus dissidents i la censura d’opinions polítiques.

• I, finalment, fem una crida a l'opinió pública perquè se’ns uneixi en la lluita per preservar els drets democràtics dels ciutadans. Els canvis legislatius no són suficients. També cal crear una atmosfera de llibertat d'expressió des de la base, rebutjant climes d'intolerància que fomenten l'autocensura i que creen conflictes personals innecessaris per a moltes persones. En lloc de la por i el dogmatisme, hem d'abraçar la deliberació i el debat.

Defensem el teu dret a qüestionar. Els debats encesos, fins i tot els que poden resultar enutjosos, són molt millors que l’absència de tot debat.

La censura ens priva de la riquesa de la vida mateixa. La lliure expressió és la base per crear una vida amb sentit i una humanitat pròspera, a través de l'art, la poesia, el teatre, la història, la filosofia, la cançó i molt més.

Aquesta declaració és el resultat d'una primera reunió de defensors de la llibertat d'expressió d’arreu del món, reunits a Westminster, Londres, a finals de juny de 2023. Els signants d'aquesta declaració tenim desacords polítics i ideològics fonamentals. Però només unint-nos vencerem les creixents forces de la censura per tal de mantenir la nostra capacitat de debatre obertament i de qüestionar-nos els uns als altres. Amb  aquest esperit de diferència i de debat signem la Declaració de Westminster.

Traduït per: Patrícia de Mendoça Burgos, Jordi Pigem